Influència del Factor Humà en el Terrer

La nostra filosofia és respectar al màxim l'equilibri de cada parcel·la i la nostra obsessió és arribar a comprendre-la per obtenir-ne la millor expressió. Hi ha factors com ara el clon de la varietat o el portaempelts (161-49, SO4, 41B…) sobre els quals només s'intervé en el moment de la plantació, però n'hi ha d'altres, com la poda (nombre de gemmes), les feines en verd (esbrotar, despampolar, descavallar, despuntar, llençar raïm…) o les cobertes vegetals (simple, doble o cap) que cada any tornem a discutir segons l'observació de la vinya durant aquest any, la qualitat de la verema i les analítiques anuals de pecíols i mostos. No fem servir herbicides, la terra es llaura o deixem cobertes vegetals segons les possibilitats de la parcel·la. Des de l'any 2007 estem inscrits al Consell Català de la Producció Integrada i des d'aleshores que utilitzem feromones per controlar les plagues d'arnes. Som hereus d'una finca històrica que volem cultivar i mantenir. Per això desenvolupem un projecte de gestió sostenible a tota la finca. Disposem d'un sistema de recuperació d'aigües pluvials per proveir el nostre llac que rega els nostres boscos i pastures de riera, participant en el nostre microclima i multiplicant la biodiversitat de la finca. Per mantenir els nostres boscos del Serral i de la riera hem recuperat la filosofia agrícola de combinar el conreu de la terra amb l'activitat ramadera i hem incorporat la vaca rústica de l'Albera i les ovelles que pasturen per les nostres cobertes vegetals durant els mesos d'hivern. Als marges del vessant sud cultivem ametllers i al vessant nord, roures.


El cicle de la vinya a Raventós i Blanc

Caiguda de la fulla. Amb els primers freds de la tardor, les vinyes van canviant de color. Les fulles perden el tradicional color verd i apareixen tonalitats groguenques que converteixen les vinyes en un marc natural incomparable. Després cauen i van deixant els ceps despullats. Comença l'aturada hivernal.

L'aturada hivernal. Amb el fred de l'hivern, el cep roman adormit, sense moviment. La saba no circula pels teixits vasculars. Tot està aturat, els ceps dormen. Són dies d'humitat i de glaçades, amb poques hores de sol. Tot és quietud.

La poda. És durant aquesta parada hivernal que es reprèn la tasca del viticultor. La collita anterior s'ha analitzat i arriba l'hora de decidir com serà la nova poda. Cada cep és una obra d'art. A cada tall s'ha de buscar la màxima qualitat, perquè en depèn la propera collita.

El despertar.Amb les primeres calors de la primavera, els ceps comencen a notar l'impuls de la nova estació. Per les ferides de la poda, encara recents, cauen les primeres llàgrimes. La saba ha començat a circular. És el despertar de la primavera. El cep "plora".

La poda en verd. Obsedit per créixer, el cep desenvolupa noves fulles que van cobrint el fruit del seu esforç: el raïm. És el viticultor qui determina quantes fulles calen per a l'equilibri del cep. La poda en verd és una pràctica cultural important i necessària per a la bona qualitat de la collita. El sol, l'aire i l'home la determinen.

La floració. La primavera és temps d'aromes. Les vinyes desprenen el suau perfum dels raïms en flor. Aquesta olor penetrant i inconfusible ens marca l'inici de l'última etapa del cicle vegetatiu.

La selecció. Al juliol, quan els raïms han crescut i els grans assoleixen la mida d'un pèsol, és el moment de valorar la quantitat que n'hem de deixar a cada cep per aconseguir un bon equilibri de la collita. És el viticultor qui ho decideix. Mans expertes trien els raïms que cal eliminar, que cal llençar a terra, sempre a la recerca de la màxima qualitat del fruit.

La maduració. El raïm, amb la calor i el sol d'agost, inicia el canvi definitiu. Els grans de raïm blanc es tornen transparents: és el verol. L'acidesa baixa i el sucre augmenta dia rere dia. Un procés similar té lloc, també, a les varietats negres monastrell i bastard negre.

Controls de maduració. S'agafen mostres de raïm de cadascuna de les nostres parcel·les per determinar el moment més idoni per iniciar la verema. Només així aconseguim un equilibri perfecte entre acidesa i sucres dels nostres mostos.

La verema. Ha arribat el moment més important per al viticultor. Hem de rebre el fruit de l'esforç dut a terme durant tot l'any. L'examen de la feina feta. De matinada, els veremadors van a la vinya i, amb delicadesa, tallen els raïms, els mimen, per obtenir el most desitjat, sempre obsedits per la qualitat.